Morintsol
http://morintsol.com/index.php
#ResiliènciaCV Una història del CSA Can Vies
http://morintsol.com/index.php?entry=entry161108-132809
#ResiliènciaCV Una història del CSA Can Vies
La resiliència és la capacitat per a resistir i superar agressions continuades. En aquest cas parlem d'una resiliència col·lectiva, la d'una gent i un espai que ja s'apropa als 20 anys d'història i que s'ha hagut de sobreposar a l'intent institucional de la seva desaparició.
Aquest és un documental sobre el CSA Can Vies amb testimonis directes. En ell es parla del que ha estat aquest centre social que està apunt de complir els 20 anys d'història. Aquest va saltar a les portades dels mitjans de comunicació arran del desallotjament que va patir el 26 de maig del 2014 i que va tenir una ressò mundial. Una setmana de protestes al carrer, que van prendre el nom a les xarxes socials d' #EfecteCanVies , i finalitzen amb la reocupació de l'edifici i amb la seva reconstrucció.
]]>Xavier Muñoz parla sobre "Muñoz Ramonet, Societat Il·limitada" a @CanBatllo
http://morintsol.com/index.php?entry=entry160418-155742
Dins del marc de l'exposició "De cognom espoli" que té lloc a Can Batlló des del 8 d'abril fins el 8 de maig, té lloc una xerrada amb l'autor del llibre "Muñoz Ramonet, Societat Il·limitada", Xavier Muñoz, a l'auditori del Bloc Onze el divendres 15 d'abril del 2016.
Els germans Julio i Álvaro Muñoz-Ramonet sobresurten en la narració de Xavier Muñoz com una orgia policroma d'ors i plates orientals sobre el fons obscur i pla de la Barcelona derrotada per la guerra civil. La major part dels ciutadans, maltractats pels vencedors, formen un gran contrast amb l'opulència i la prodigalitat dels germans Muñoz. La seva fortuna i les seves influències van donar peu a la dita: "Después de Dios, los Muñoz". A mesura, però, que la narració avança, el fons es va destacant i pren relleu, a la vegada que les figures dels germans s'enllangueixen. Avui, encara, la fortuna que van deixar té un pes considerable, i en determinats aspectes discutible, com en el cas del palau del Marquès d'Alella del carrer de Muntaner, propietat de Julio Muñoz i reclamat per l'Ajuntament de Barcelona. Personatges sorprenents com doña Florinda, la mara, la Broto, l'amant assassinada, don Ignacio Villalonga, banquer i pròcer indiscutit, president del Banc Central, no es poden separar fàcilment del joc que Julio Muñoz planteja. Els seus negocis, transatlàntics es un temps de fronteres tancades per a la majoria de ciutadans, i el fet de convertir-se en un moment determinant en el quart banquer suís, són testimoni dels jocs malabars que van il·lustrar unes vides poc exemplars. El relat és alhora atractiu i suggeridor i manté l'interès constant durant la lectura d'aquesta tragèdia bufa, que finalment fa comprensible una història extravagant, mai acabada d'explicar fins l'aparició del llibre.
La família Muñoz va amenaçar amb una denúncia doble per difamacions a l’autor i a l’editorial que es va aturar retirant tots els llibres que quedaven i destruint-los.
Desenvolupador PiulaRSS: Oriol Rigola Llicència PiulaRSS: GNU Desenvolupador MyTwit PHP Twitter Feed with Oauth v 1.5: Ralph Slooten Llicència MyTwit PHP Twitter Feed with Oauth v 1.5: MIT-style license
